Juny 1999
Molts petits lectors s’identificaran ràpidament amb el protagonista d’aquesta història, l’Albert, que és d’aquells que, davant d’un plat d’amanida (i segurament d’un plat de verdura i de qualsevol aliment que no sigui pasta, pollastre, patates rosses i dolços) pronuncia la famosa frase: d’això no en vull!. La mare no està per a criaturades, i l’Albert se’n va al llit sense tele i sense sopar. Mentre compta tomàquets i enciams per fer-se passar el mal humor i fer-se venir la son, al noi se li apareix un tomàquet galta vermell que li explica la història del malaguanyat regne del Bon Plat, un regne endreçat on els aliments es repartien amb harmonia el seu racó de plat.
A partir d’una situació ben quotidiana i amb un objectiu ben explícit, la importància de menjar sa i equilibrat, el Pep Tort escriu un conte àgil i divertit, sobretot quan el tomàquet explica, amb forma de rimes, la trágica història de Bon Plat.
Les il·lustracions de Mercè Canals lliguen perfectament amb l’esperit de la història. Plenes de colors, moviment i detalls, amb patates fregides que cauen en paracaigudes, plàtans que reguen les plantes, peixos que porten copes d’aigua al rei, ous passats per aigua amb potes, coberts que riuen… no et canses de mirar-les, de descobrir nous personatges i de riure.
Podria ser un àlbum de format gran però és un llibre de butxaca, molt digne i adequat al lector que comença, amb una bona distribució entre text i il·lustracions, una lletra gran i uns espais generosos, i una sensació general de diversó i alegria. Només una queixa: per què el nom de la il·lustradora no apareix a la coberta?
Montserrat Canela